dijous, 2 de maig del 2013

Crònica local
Eco de Sitges, 3 de maig


El futur de l'Atlàntida


L'Atlàntida no pot obrir?
L'Atlàntida, a dia d'avui, amb la regulació i la normativa legal, no pot obrir com a discoteca.
L'Atlàntida vol obrir?
Vol obrir, però com a discoteca no pot.
Pot obrir com alguna altra cosa?
Si. Nosaltres en aquest moment estem plantejant, asseguts en una mateixa taula amb l'administració de la Generalitat, que és la competent, i amb la propietat, reconduir el negoci cap allò que permeten els usos actuals que disposa la normativa, que son activitats nàutiques relacionades amb el mar, un establiment de restauració... És el que ens interessa al poble de Sitges, que tinguem un establiment de qualitat que pugui ser un reclam turístic, que estigui perfectament integrat amb tot el que és l'entorn de Miralpeix, que és un espai protegit, amb el club de golf, amb tot el veinat de Can Girona, Vinyet i Terramar... Que la seva explotació no ocasioni les molèsties que ha ocasionat aquests últims anys als veïns.
Ras i curt... L'Atlàntida no pot tornar a obrir....
....com a discoteca.
Per tant si algú veu algun rètol, o algun anunci d'obertura a través de la xarxa social, aquesta obertura no es pot produir..
(...) Si això es produeix en el marc legal actual, on l'ús de discoteca està prohibit i l'establiment obre com a discoteca, l'administració local actuarà en conseqüència amb les eines que té a la mà.(...) Nosaltres farem el que ens toca fer.
La propietat està disposada a seguir amb un altre model de negoci, amb una altra proposta alternativa?
Si, si, si, si. Hi ha bona disposició. (...) No podem oblidar que l'Atlàntida és una marca de referència en l'oci nocturn i a la propietat i a Sitges ens interessa reconduïr-la i adaptar-la i que continui essent un atractiu turístic.

Miquel Forns, 25 d'abril


A les portes de l'estiu, just quan era a punt de tornar a ser motiu recorrent de titulars noticiables i comentaris irònics sobre l'eterna-cançó-de-cada-any, enguany tot dona a entendre que la història recent de l'Atlàntida ha arribat al final d'un embut que només té com a única sortida -si no hi ha un canvi legal d'aquells que fan malpensar en la influència dels padrins- l'adaptació a un nou marc legal especialment estricte, que tanca una etapa històrica. Estem, doncs, en un veritable punt d'inflexió on es barregen els records d'un passat gloriós, amb els d'un present molt menys edificant i desvinculat de l'esperit inicial, i un futur que no es vol perdre perquè la marca tira. Al costat de Pachá, l'Atlàntida ha estat, sens dubte, l'establiment de lleure nocturn amb major projecció exterior que ha tingut la vila en dècades. Qui sap si en tota la història. Una popularitat només comparable a l'atzarós entorn legal en el qual ha viscut, molt sovint al llindar de la norma. Ara, a punt d'executar-se la sentència que obliga a l'enderroc de les darreres obres d'ampliació, sense possibilitat d'establir estratègies de demora, i encaixada en l'adreçador de les restriccions legals, caldrà repensar de debò en quelcom que recuperi aquell punt de glamour amb el qual molts sitgetans identificaren les nits de cap de setmana dels 80 i se les varen fer seves. Xavier Vives, en el record, deia que, des del treball constant,  una oferta de qualitat acaba, tard o d’hora, atraient a clients de qualitat, entesos no des de la butxaca, sinó des del reconeixement al valor del producte o la destinació. No hi ha fórmules màgiques, però val la pena apostar per aquest camí.

Divendres, 26
"Que en quedi constància! La palmera de la rectoria no està bé! Cada dia més torta! Caldria tallar-la i plantar-ne una de nova!" Així de vehement s'expressa un sitgetà veterà, dels que, superada de llarg la vuitantena, pot explicar que l'ha vist créixer des de les beceroles. Servidor,del tot ignorant en la matèria, li contesta a partir del que he escoltat els darrers temps. Un argumentari que no canvia. Els experts diuen que la planta té bona salut, que només cal esporgar-la per a que el cap no li pesi, i que encara té una flexibilitat a prova de ventades intempestives, malgrat que es va considerar instal.lar-hi una anella al tronc per a evitar que es balandregi més del compte. Res no va servir per a calmar el neguit del meu interlocutor, que la veu moribunda i desmaiada sobre la rectoria un dia o altre. Una amenaça constant vaja, tenint en compte que li costa mantenir una mínima perpendicularitat. Ho deixo per escrit, mentre em cal confiar en els que en saben. Amb tot, per un moment em va venir al cap la imatge del dia inexorable en que calgui pensar en la seva jubilació definitiva. En si, d'alguna forma, la d'històries personals i col.lectives que han passat sota l'ombra d'un dels elements naturals més simbòlics de Sitges l'han humanitzat als nostres ulls. En si, implícitament, hem convertit la palmera en un estimat referent col.lectiu dels qual costarà assumir-ne el relleu quan arribi de debò.


El conseller de cultura Ferran Mascarell, home de verb locuaç, ordenat i intel.ligent, que enfila discursos sense paper amb el mateix ofici que les puntaires experimentades mouen els boixets, presidí la inauguració de Cinetik!. Seguint l'exemple de les antecessores, la darrera exposició de la Fundació Stämpfli omple un buit en el panorama artístic local, i ofereix una mostra sorprenent i captivadora en la seva intenció, que juga amb la nostra capacitat visual a cop de moiré i d'il.lusions òptiques de tota mena, a través d'objectes concebuts des de la voluntat d'expressar un perpetuum mobile. Tot crida l'atenció, però, sens dubte, la instal.lació circuconcéntricos de l'artista veneçolà Elias Crespín reuneix totes les mirades dels visitants que omplenen l'espai. Un seguit d'anelles concèntriques que, des d'un estadi inicial de quietud, comencen a moure's lentament en una mena de dansa relaxant, hipnòtica i onírica que manté l'espectador absort en l'espectacle i encuriosit amb la complexitat tècnica que l'ha fet possible. Sobre la resta vostès n'hauran pogut llegir opinions prou entenimentades. Una exposició imprescindible que demana aparcar prejudicis. És art que belluga i sorprèn.

Nota: Per un problema en la impressió de l'Eco de la setmana passada, el paràgraf final de l'article original no va aparéixer al diari. D'aquí que, aquesta setmana, en paper trobareu el paràgraf que ja fou publicat al blog.